Back بحر سرقوسة Arabic بحر سرجاسو ARZ Mar de los Sargazos AST Sarqas dənizi Azerbaijani Саргасс диңгеҙе Bashkir Саргасава мора Byelorussian Саргасово море Bulgarian শৈবাল সাগর Bengali/Bangla Sargaško more BS Саргассийн хӀорд CE
| |||||
| Tipus | Mar  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | Sargassum | ||||
| Part de | Oceà Atlàntic Nord | ||||
| Localització | |||||
| Entitat territorial administrativa | cap valor | ||||
| |||||
| Banyat per | Oceà Atlàntic Nord | ||||
| Dades i xifres | |||||
| Profunditat | 7.000 m | ||||
| Mida | 1.100 ( ) km | ||||
La mar dels Sargassos, anomenada així pel tipus d'algues del gènere Sargassum que hi suren, és una regió allargassada al mig de l'Atlàntic Nord, voltada pels corrents oceànics: a l'oest, hi té el corrent del Golf, al nord el corrent de l'Atlàntic Nord, a l'est el corrent de les Canàries i al sud el corrent Nord-equatorial.[1] Aquest sistema de corrents forma el corrent subtropical de l'Atlàntic Nord.
Fa uns 1.100 km d'ample per 3.200 km de llarg; s'estén aproximadament des dels 70° O fins als 40° O, i dels 25° N als 35° N. Les illes Bermudes es troben prop del marge occidental d'aquest mar, que és l'únic del món que no banya les costes de terra ferma.[2][3][4]
Els mariners portuguesos tenen la fama d'haver descobert aquesta regió marina cap al segle xv, si bé possiblement ja era coneguda anteriorment, tal com es pot deduir d'un poema d'Aviè, autor llatí del segle iv, que descriu una part de l'Atlàntic coberta d'algues. Colom i els seus homes també parlen de les masses d'algues que en poblaven la superfície.
Aquest mar és conegut per haver estat tradicionalment l'escenari de famoses desaparicions de vaixells; això s'agreuja per la manca total de vent durant alguns períodes i per la possibilitat que les hèlixs quedin embolicades per les algues que cobreixen la mar, que ha estat anomenada «la tomba dels vaixells». També té una funció major al cicle de vida de l'angula europea, un peix migratori catàdrom que torna al mar dels Sagassos per a criar.
Segons les tradicions asturianes en aquest mar és on l'Anguleru viu durant tot l'any.
Tots els corrents dipositen les plantes marines i els residus que porten a aquest mar, però l'aigua de l'oceà al mar dels Sargassos es caracteritza pel seu color blau profund i una claredat excepcional, amb una visibilitat submarina de fins a 61. m (200 peus).[5] També és una massa d'aigua que ha captat l'imaginari públic, i així es veu en una gran varietat d'obres literàries i artístiques i en la cultura popular.[6]
- ↑ Stow, Dorrik A.V.. Encyclopedia of the Oceans. Oxford University Press, 2004, p. 90. ISBN 978-0198606871.
- ↑ NGS Staff. «Sea». nationalgeographic.org. National Geographic Society, 27-09-2011. [Consulta: 27 juny 2017].
- ↑ Karleskint, George. Introduction to Marine Biology. Boston: Cengage Learning, 2009, p. 47. ISBN 978-0495561972.
- ↑ «What's the Difference between an Ocean and a Sea?». Ocean Facts. National Ocean Service (NOS), National Oceanic and Atmospheric Administration (NOAA), 25-03-2014. [Consulta: 7 gener 2017].
- ↑ «Sargasso Sea». A: World Book. 15. Field Enterprises Educational Corp..
- ↑ Heller, Ruth. A Sea Within a Sea: Secrets of the Sargasso. Price Stern Sloan, 2000. ISBN 978-0448424170.